La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i el secretari d’Estat d’Empresa, Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Saura, han presentat recentment l’anàlisi sobre l’evolució de la inversió estrangera a Andorra. Aquesta valoració arriba després de l’aprovació d’un nou paquet legislatiu orientat al creixement sostenible i al dret a l’habitatge.
Marsol ha situat les dades en un context temporal i normatiu, recordant que fa un any es va aprovar la Llei del creixement sostenible i del dret a l’habitatge. No obstant això, ha indicat que la seva aplicació efectiva no començarà fins a l’abril del 2025. Així mateix, ha afirmat que una part significativa de la inversió estrangera autoritzada durant aquest període està subjecta a la normativa anterior, ja sigui per disposicions transitòries o per sol·licituds presentades abans de l’entrada en vigor de la nova llei.
Impacte de les noves mesures
La ministra ha qualificat de “agasarat i poc seriós” concloure que les mesures del Govern no han tingut efecte, especialment tenint en compte que algunes eines clau, com l’augment de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària, s’han començat a aplicar recentment. Marsol ha insistit que l’avaluació de l’impacte real de les reformes requereix un temps adequat i una anàlisi detallada de les dades.
Malgrat això, les dades mostren una evolució positiva en la qualitat de la inversió estrangera. En el primer trimestre del 2026, s’ha observat una disminució significativa en el nombre de sol·licituds d’inversió estrangera directa, que han passat de 418 el primer trimestre del 2025 a 307 en el mateix període del 2026. En canvi, l’import total de les sol·licituds ha augmentat, passant de 117 milions d’euros a més de 130 milions.
Augment de les sol·licituds denegades
Aquesta tendència també s’acompanya d’un increment notable en les sol·licituds denegades. Les dades indiquen que les denegacions han passat de 21 l’any 2023 a 59 el 2024, i a 89 durant el 2025. Fins a l’abril del 2026, ja s’han registrat 39 denegacions. Marsol ha afirmat que aquest augment és un senyal que el nou marc legal permet aplicar criteris més exigents, evitant inversions que no aporten valor afegit al país, especialment en l’àmbit immobiliari. “No es tracta de frenar la inversió, sinó de seleccionar millor quina inversió volem per al país”, ha declarat la ministra.
Un dels sectors on l’impacte de les noves mesures és més evident és el de les promocions immobiliàries amb inversió estrangera. La prohibició d’aquestes promocions ha generat una reducció significativa dels imports associats: de gairebé 96 milions d’euros l’any 2022 s’ha passat a uns 50 milions el 2023, i només 459.000 euros l’any 2025. Saura ha destacat que aquestes dades demostren l’eficàcia de la mesura: “La prohibició de les promocions immobiliàries d’inversió estrangera ha permès reduir la pressió especulativa sobre el mercat immobiliari”, orientant la inversió cap a projectes que generin activitat econòmica real i valor afegit per al país.
Control del procés d’inversió
Finalment, tant Marsol com Saura han recordat que l’autorització d’una inversió estrangera no tanca el procés de control. El sistema actual inclou mecanismes de seguiment per verificar que la inversió es materialitza efectivament, que es compleixen les condicions autoritzades i que les empreses desenvolupen l’activitat real, amb revisions periòdiques i possibles actuacions en cas d’incompliment.
Amb aquesta anàlisi, el Govern reafirma que les polítiques impulsades en matèria d’inversió estrangera progressen en la bona direcció, prioritzant la qualitat, el valor afegit i l’interès general, en coherència amb el dret a l’habitatge i amb un model de desenvolupament equilibrat i sostenible.
