L’economia andorrana creix i augments els ingressos públics sense incrementar impostos

L'economia andorrana ha experimentat un creixement notable el 2025, amb un augment de la pressió fiscal al 28,4% del PIB, sense increments generals dels impostos. Aquest creixement es deu a un increment de l'activitat econòmica, especialment en el sector immobiliari, i a l'augment de beneficis empresarials i ocupació, sense major càrrega tributària per als residents.
Ramon Lladós hablando sobre la economía andorrana y sus ingresos públicos
Ramon Lladós discute el crecimiento económico de Andorra y sus implicaciones fiscales.

La pressió fiscal d’Andorra s’ha situat en el 28,4% del Producte Interior Brut (PIB), experimentant un increment de 0,9 punts percentuals respecte de l’any anterior. Aquesta pujada no es deu a un augment generalitzat dels impostos ni de les cotitzacions socials, sinó que és el resultat del bon comportament de l’economia andorrana, que ha mostrat un creixement significatiu.

Entre els indicadors destacats, s’observa un notable increment de l’activitat econòmica, de l’ocupació i dels beneficis empresarials, així com un augment en les transaccions econòmiques. En el transcurs de 2025, el PIB nominal ha crescut un 6,6%, mentre que la recaptació derivada d’impostos i cotitzacions ha augmentat un 10%, explicant així l’increment de la pressió fiscal.

El paper del ministre de Finances

Ramon Lladós, ministre de Finances, ha valorat de manera positiva aquestes dades, que aporten riquesa a les arques públiques i permeten destinar aquestes recaptacions a polítiques públiques que reforcen l’Estat del benestar, beneficiant directament la societat.

Una anàlisi detallada dels ingressos revela que aquest augment està estretament vinculat a la intensificació de l’activitat econòmica, especialment en el sector immobiliari, i a l’augment en el nombre de persones amb rendes altes, sense que això impliqui una major càrrega fiscal per als residents.

Modificacions fiscals i la seva influència

Les darreres modificacions fiscals aplicades al sector immobiliari han contribuït significativament a l’augment de la pressió fiscal. En concret, l’impost a la inversió estrangera en immobles, introduït el 2024, ha generat 19,2 milions d’euros, un 41,2% més que l’any anterior, i aquest tribut és suportat íntegrament per persones no residents.

A més, les variacions a l’alça dels tipus impositius sobre les plusvàlues immobiliàries, especialment per transaccions realitzades en un període menor a dos anys, han contribuït a un augment substancial de la recaptació, que ha arribat als 39,3 milions d’euros, un 56,5% més que l’any anterior.

Increment en diverses categories d’impostos

El volum elevat d’operacions immobiliàries ha provocat un increment en la recaptació de l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP), que ha assolit 17,7 milions d’euros, un 52,4% més que l’any anterior. Aquesta recaptació es distribueix en dues terceres parts a càrrec dels comuns i la resta al govern.

Per la seva banda, l’impost de societats ha registrat un increment de 33,6 milions d’euros, assolint un total de 141 milions d’euros, un 31% més que l’any anterior, gràcies als bons resultats empresarials i a l’entrada en vigor del tipus mínim efectiu del 3%.

Una fiscalitat estable per als residents

L’IRPF ha aportat 14 milions d’euros addicionals, un 20% més que el 2024, fins a arribar a 82,3 milions d’euros, com a conseqüència de l’increment de la massa salarial i de l’augment de les aportacions dels contribuents amb rendes més elevades. Finalment, l’IGI ha registrat un augment de la recaptació, arribant a 185,7 milions d’euros, un 12,5% més que l’any anterior.

És important destacar que l’augment de la pressió fiscal no és resultat d’un increment dels tipus impositius per als residents. Durant el 2025, no s’han incrementat els tipus de l’IRPF ni els tipus generals de l’Impost de Societats per a les empreses residents. Així mateix, es mantenen les cotitzacions a la Seguretat Social i els tipus de l’IGI.

Així doncs, l’augment de la pressió fiscal s’explica per l’increment de l’activitat econòmica, l’ocupació, els beneficis empresarials i un major nombre de transaccions, reflectint una economia en creixement que genera riquesa.