El Ministeri de Salut ha presentat, en la sisena Taula Nacional de Salut Mental i Addiccions, l’Observatori andorrà de salut mental, drogodependències i altres addiccions. Segons la ministra de Salut, Helena Mas, l’eina permetrà centralitzar i harmonitzar dades de qualitat, orientar les polítiques públiques amb evidència científica i facilitar a la ciutadania l’accés a la informació i el coneixement.
Vinculat al desplegament del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA) i del Pla nacional contra les drogodependències (PNCD), l’Observatori s’ha desenvolupat amb la col·laboració d’Andorra Recerca i Innovació. Recull indicadors sobre consum de substàncies i medicaments; addiccions relacionades amb pantalles, xarxes socials i joc; atenció sanitària i recursos assistencials; i impacte social, educatiu i familiar.
Dades sobre consums i atenció
Les dades disponibles provenen de l’Enquesta Nacional de Salut del 2024 i de les facilitades pel SAAS, la CASS i diversos departaments del Govern. S’actualitzaran a mesura que n’hi hagi de disponibles. L’Observatori assenyala que el tabaquisme ha baixat progressivament durant els darrers 35 anys: del voltant del 52% de la població al 30% el 2024.
Pel que fa a l’alcohol, el 63,6% de la població en fa un consum moderat, mentre que un 18,2% dels joves se situa en el nivell de consum de màxim risc. Mas ha afirmat: “Ens preocupen aquestes dades i ens empenyen a seguir destinant recursos i impulsant accions per moderar aquest consum, especialment entre la població més jove”.
La Unitat de Conductes Addictives del SAAS va atendre 886 pacients el 2025, davant dels 710 del 2022. Segons Mas, l’evolució es pot explicar pel treball de visibilització i detecció de les addiccions i per les tasques per facilitar l’accés als recursos assistencials.
Recursos i desplegament dels plans
Els recursos humans del Centre de Salut Mental del SAAS han augmentat un 62% en vuit anys, passant de 53 professionals el 2019 a 80 el 2025. La previsió és arribar als 86 en acabar el 2026. La plantilla inclou professionals d’infermeria, psicologia, psiquiatria, teràpia ocupacional, educació social i auxiliars d’infermeria. “És una prioritat per aquest Govern, pel que fem costat a la salut mental. Aquest reforç de professionals dona resposta a les necessitats de salut mental”, ha expressat Mas.
Durant el 2025 es van registrar 4.973 persones ateses pel servei de salut mental, un 35% més que el 2022. Mas ha assenyalat que aquesta activitat reflecteix la capacitat de la xarxa per detectar, atendre i fer el seguiment de les necessitats de salut mental de la població. A la presentació també s’ha fet balanç d’accions en governança, prevenció i promoció, formació, cartera de serveis, recursos humans i noves infraestructures.
El PISMA inclou 62 accions: el 73% s’han iniciat i són de continuïtat, el 13% s’han completat i el 15% encara estan pendents d’iniciar-se. Entre les actuacions impulsades recentment, Mas ha esmentat el Pla d’intervenció psicoemocional en emergències i catàstrofes, la formació, la definició d’una agenda de recerca i la creació d’un sistema d’ajuts per incentivar-la.
La secretària d’Estat de Salut, Cristina Pérez, ha indicat que les formacions del Pla han arribat a 244 persones: 170 participants en cursos de salut mental per a agents socials i comunitaris, 58 en formacions per als cossos especials i 16 en un curs sobre comunicació de males notícies. De les 49 accions de l’Estratègia nacional de prevenció i lluita contra el suïcidi, presentada a finals del 2025, quatre estan completades i set es troben en curs.
