Andorra declara d’interès cultural dues pintures de Sant Esteve i incorpora Cal Piedro a l’inventari

El Consell de Ministres ha aprovat declarar béns mobles d’interès cultural dues pintures murals medievals procedents de Sant Esteve. El Govern també ha acordat incloure Cal Piedro, amb la seva era i dos pous propers, a l’Inventari general com a Bé Inventariat.
Una persona fotografía con su móvil una pintura mural medieval de Sant Esteve.
Una persona fotografía con su móvil una pintura mural medieval con varias figuras. Foto:SFGA/CEsteve

El Consell de Ministres ha aprovat la declaració de dues pintures murals procedents de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella com a béns mobles d’interès cultural. També ha acordat incorporar Cal Piedro, a Ransol, a l’Inventari general del patrimoni cultural com a Bé Inventariat.

Les obres El bes de Judes i La flagel·lació s’inscriuen a la secció primera de l’Inventari i queden sotmeses al règim de protecció previst per la Llei del patrimoni cultural d’Andorra.

Les pintures medievals de Sant Esteve

Datats entre el 1220 i el 1230, els fragments es conserven actualment al Museu Espai Columba i formen part del conjunt pictòric medieval de Sant Esteve. El seu interès historicoartístic i la vinculació amb l’església i el conjunt del qual provenen són alguns dels valors destacats en la declaració.

Les pintures contribueixen a conèixer la societat i la cultura andorranes medievals i aporten informació sobre la història social, espiritual, econòmica i cultural del país. Juntament amb la resta del conjunt de Sant Esteve conservat fora d’Andorra, són un exponent destacat de la pintura medieval andorrana i un referent per a l’estudi de l’art europeu de l’estil 1200.

Cal Piedro i l’arquitectura rural

El Govern ha acordat incloure Cal Piedro, amb la seva era i dos pous propers, a la secció segona de l’Inventari general com a Bé Inventariat. El conjunt, situat a Ransol, a la parròquia de Canillo, és reconegut pels seus valors arquitectònics, històrics i etnològics.

La casa pairal es va construir probablement entre la fi del segle XVIII i el primer terç del XIX i conserva un elevat grau d’autenticitat. L’estructura i els espais característics de l’antiga explotació agrícola es mantenen pràcticament intactes i permeten comprendre l’organització de les cases de pagès andorranes d’època preindustrial.

La conservació de l’habitatge, els annexos i bona part dels elements originals fa de Cal Piedro un testimoni de la història social, econòmica i cultural d’Andorra. La seva incorporació a l’Inventari contribueix a preservar i transmetre aquest llegat a les generacions futures.