El català és la llengua d’ús habitual més estesa en les relacions socials a Andorra

L’enquesta del 2026 indica que el català és la llengua d’ús habitual més estesa en les relacions amb altres persones a Andorra, amb un 55,9% dels enquestats, davant del 55% del castellà. En canvi, el castellà és la llengua materna més declarada, amb un 46,9%.
Tres personas sentadas ante una mesa mientras una pantalla muestra un estudio lingüístico de Andorra.
Tres personas están sentadas ante una mesa del Govern d’Andorra. La pantalla muestra el título de un estudio sobre conocimientos y usos lingüísticos de la población.

El català és la llengua d’ús habitual més estesa en les relacions amb altres persones a Andorra: l’esmenta el 55,9% de les persones enquestades, davant del 55% que indica el castellà. En canvi, el castellà és la llengua inicial o materna més declarada, amb un 46,9%, seguit del català (38,9%), el portuguès (12,8%), el francès (8,4%), l’anglès (3,5%) i altres llengües (7,4%). En aquesta pregunta es podien combinar diverses opcions.

Aquests són alguns dels resultats de l’enquesta del 2026 sobre coneixements i usos lingüístics, presentada per la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, i Joan Micó, coordinador del grup de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (ARI). Bonell ha relacionat els resultats amb els canvis demogràfics i l’increment de la població resident no nacional castellanoparlant. També ha assenyalat que el Ministeri continua ampliant i reforçant els recursos gratuïts per aprendre català.

Llengua pròpia i coneixement

El 46,8% identifica el català com a llengua pròpia, vuit punts per sobre del percentatge que el declara llengua inicial. En el cas del castellà, les proporcions són del 43,7% i del 46,9%, respectivament; per al portuguès, del 10,2% i del 12,8%; per al francès, del 5,7% i del 8,4%, i per a l’anglès, de l’1,3% i del 3,5%.

Pel que fa al coneixement de les llengües, el català obté una mitjana de 7,9 sobre 10, calculada a partir de les competències d’entendre, llegir, parlar i escriure. L’estudi indica un descens respecte de l’onada anterior i situa el castellà com la llengua més coneguda, amb un 9,4. L’anglès ocupa el tercer lloc, seguit del francès i del portuguès.

Usos en els àmbits familiar, social i laboral

A casa, el castellà és la llengua més utilitzada (38,8%), davant del català (31,9%). En la transmissió de pares a fills, en canvi, predomina el català, amb un 56,7%, dotze punts per sobre del castellà. Entre les amistats, el castellà se situa en primer lloc (38,2%), seguit del català (34,7%), el portuguès (3,3%) i el francès (1,8%).

En l’àmbit laboral, el català és la llengua més utilitzada en les relacions externes, com l’atenció als usuaris, mentre que el castellà predomina en les relacions internes entre treballadors. L’atenció al públic en diversos sectors, inclosa l’Administració, augmenta respecte de l’última enquesta. El director del Departament de Política Lingüística apunta que aquest canvi es podria explicar pels primers efectes de la nova Llei de la llengua pròpia i oficial i per la consciència del teixit laboral sobre el caràcter propi del català.

Una enquesta periòdica

Si es combinen els usos familiar i social, el català representa el 45,3% i el castellà, el 41,4%. A continuació hi ha el francès (4,9%), l’anglès (4,3%) i el portuguès (3%). Segons l’estudi, aquestes dades mantenen la tendència de les darreres enquestes sociolingüístiques.

El treball, elaborat per l’ARI per encàrrec del Servei de Política Lingüística, analitza els hàbits lingüístics de la població resident de més de 14 anys. La mostra és de 752 persones i el treball de camp es va fer entre el 4 i el 19 de juny del 2026. L’enquesta, que es duu a terme cada quatre anys des del 1995, estudia els usos en diferents àmbits, les llengües inicials i d’identificació i el coneixement del català i d’altres llengües presents al país.

Micó ha indicat que, en comparació amb els moviments migratoris importants del 1998 i el 2004, l’enquesta del 2026 reflecteix un impacte positiu de les mesures de la nova llei del català, que haurien contribuït a pal·liar l’efecte dels canvis demogràfics en l’ús de la llengua. Bonell ha afirmat que els resultats empenyen a continuar treballant per l’ús del català i ha assenyalat que el Pla nacional per la llengua preveu accions compartides entre les institucions.